En Jaume I el Conquistador, fill d’En Pere II el Catòlic i de Na María de Montpellier, va nàixer en Montpellier (França) el 2 de Febrer de 1208 i va fallir en Alzira (Valéncia) el 27 de Juny de 1276. Rei d’Aragó..de Valéncia..de.. Mallorca..Comte de Barcelona i.. Senyor de Montpellier, entre 1213 i 1276..Rei de Valéncia entre 1238 i 1276. El seu pare En Pere el Catòlic va fallir en 13-09-1213 en la batalla de Muret.. mentres que la seua mare ho va fer en Roma en el mateix any.
En tan sol dos anys va quedar al conte (baix custòdia) d’En Simó de Montfort quedant reclós en Carcassona. A la mort de son pare.. En Simó de Montfort va tindre que deixar lliure a En Jaume I, i est va quedar en tan sol cinc anys al recapte de l’Orde del Temple, quedant baix la seua protecció en el Castell de Monsó d’Osca.
Son tio En Sanç comte de Roselló (França), fill d’En Ramon Berenguer, conduí el destí del regne entre 1213-1218, assumint la regència en calitat de procurador. Durant la seua regència hi ha freqüents revoltes nobiliàries, que acabaren en principi en la pau d’Alcalà (1217). És retirà de l’escena política en Juliol de 1218.
En Jaume I començà a governar als 20 anys, tingué episodis com els sitis d’Albarrasí en 1220, i Moncada en 1223, caigué presoner en 1224. Superats estos contratemps, En Jaume I, es llançà a lluitar contra els musulmans.
En 6 de Febrer de 1221 va contraure matrimoni en la vila d’Agredixca (Soria) en Na Leonor de Castella filla del rei castellà En Alfonso VIII i la seua esposa Na Leonor Plantagenet, pero en 1229 el matrimoni seria anulat a petició d’En Jaume I alegant rodalia de parentesc. Va tindre un fill de nom En Alfons (mort en 1260).
Causes molt diverses foren les que impulsaren a En Jaume I a mamprendre la conquista de les Illes Balears. Els marsellesos, genovesos i pisans colaboraren en major o menor grau en l’empresa, puix tots tenien interesos mercantils en el Mediterràneu. L’esquadra, formada per unes 150 embarcacions i més de 1.500 hòmens, ixqué del port de Salou (Tarragona) el 5 de Setembre de 1229. La presa de la ciutat és produïx el 31 de Decembre de 1229. Eivissa no va ser conquistada fins a 1235, i Menorca, és declara tributaria d’En Jaume I en 1231.
Després de la conquista de Mallorca, la conquista de Valéncia fon el següent objectiu del monarca, per allò contà en unes tropes dels que a soles un 2% procediren de la Marca Hispànica, lo que posteriorment és conegué com Catalunya, puix llavors no existia encara com a tal. Un noble aragonés, En Blasco d’Alagón, havia mamprés pel seu conte la conquista de Morella en 1232.
El 8 de Setembre de 1235 va contraure matrimoni en Na Violant d’Hungria, filla del rei En Andreu II d’Hungria. En Na Violant va tindre a En Pere III (successor al regne d’Aragó), En Jaume (rei de Mallorca, Rosselló i Montpellier), En Ferrando (va morir sent chiquet), En Sanç (Arquebisbe de Toledo), Na Violant (casada en En Alfons X El Sabi), Na Constança (casada en l’infant En Manuel), Na Sança (monja), Na María (monja) i Na Isabel (casada en En Felip III l’Atrevit, fill a la seua volta d’En Sant Lluïs rei de França). La reina falliria en 1251.
En Jaume I, En 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un Fur inspirat en el dret romà: “ELS FURS”.. donant-li l’independència davant els atres territoris de la Corona. Convertint-se en “Lo Regne de Valéncia”.. ademés també l’otorgà Corts i moneda pròpia, front a les pretensions feudals dels nobles aragonesos.
Durant el regnat d’En Jaume I, les institucions és consolidaren. Les Corts, que alcançaren la seua majoria d’edat, és convertiren en un orgue de govern de singular importància. Potser que una de les facetes més interessants de l’actuació d’En Jaume I fora el gran impuls donat a la vida municipal. L’auge del comerç en ultramar, en competència en les grans potències marítimes mediterrànees, fon extraordinari. Reflex d’esta activitat és el llibre del “Consolat de Mar”.. Còdic de Dret Marítim de Valéncia.
En Jaume I repartí les seues possessións segons lo establit mediant testament en 1247. En dit document, En Jaume I llegava a En Alfons, fill del seu primer matrimoni en Na Leonor de Castella..lo regne d’Aragó; per a En Pere, fruit de la seua unió en Na Violant d’Hungria..el comtat de Barcelona, lo regne de Mallorca i el comtat de Ribagorza; i a En Jaume i En Ferran, germans d’este, respectivament els correspondrien lo regne de Valéncia i el comtat de Roselló.
El descontent d’En Alfons li fa recórrer al monarca castellà i provocà una revolta nobiliària. resolt per les corts d’Alcanyis en 1250, en les que s’establí que a En Alfons li correspondrien els regnes d’Aragó i de Valéncia.. en ló que l’història dels regnes d’Aragó i Valéncia van unides; a En Pere.. Catalunya, en lo que els comtats catalans se desmarquen durant uns anys dels regnes d’Aragó i de Valéncia.. i a En Jaume lo regne de Mallorca i el senyoriu de Montpellier.
La qüestió encara no quedarà resolta, degut als acontenyiments que anys més tart és succeirien. En 1258, En Jaume I firma el Tractat de Corbeil en Louis IX de França, en el que dona fi a la reclamació dels comtes de Barcelona dels territoris al nort dels Pirineus, a canvi de la renuncia de Sant Lluís de França als comtats catalàns.. sobre els que tenia drets adquirits com descendent de Carlo magno.
En 1260 fallix l’infant En Alfons, devent organisar-se de nou l’herència dels territoris de En Jaume I.. Aixina, queden per a son fill En Pere III, els regnes d’Aragó i Valéncia; i li corresponen a En Jaume II Lo Regne de Mallorca i els comtats de Roselló, Colliure, Conflent i Cerdanya, i el Ducat de Lleida.. units al Comtat de Barcelona.
En Na Teresa Gil de Vidaure no va aplegar a contraure matrimoni formal, pero en algunes cròniques se li cita com la 3ª esposa del Rei En Jaume I, puix existia paraula formal del Rei de contraure matrimonio.. i el Papa de Roma considerava provat el matrimoni per la via dels fets. Va tindre dos fills: En Jaume (senyor de Jérica) i En Pere (senyor de Ayerbe). Cap a 1265 En Jaume I es cansá de Na Teresa Gil i acabà reclosa en el Monasteri de la Saidía de Valéncia que ella havia fundat. Va fallir el 15 de Juliol de 1285.
La rebelió musulmana en lo Regne de Múrcia, dominat per En Alfons X de Castella gràcies al tractat d’Almizra de 1244 firmat entre abdós monarques, espenta ad este a solicitar l’ajuda d’En Jaume I. La colaboració del rei d’Aragó.. Valencià conseguix pacificar la regió en 1266, entregant de nou el territori al monarca castellà.
En 1269 promou una creuada a Terra Santa, que fracassà a causa d’una gran tormenta.
El mateix Rei relata els fets de com va ser engendrat. Segons les seues pròpies paraules els fets són els següents: El seu pare En Pere el Catòlic no havia consumat el matrimoni en la seua mare Na María de Montpellier ya que sentia repugnància per la seua esposa. La noblea desijava que el Rei tinguera un fill llegítim i urdiren un pla segons el qual, varen convéncer al Rei que era un femellut, que de nit introduirien a una dama en els seus aposents, pero a condición de que l’habitació permaneixquera en l’obscuritat. En tal ardid varen introduir a la dama en els aposents del Rei, est va jaure en ella sense saber que en realitat la dama era la seua pròpia muller. Al matí següent el Rei es percatá de l’engany pero ya era massa tart, la Reina s’havia quedat embarassada i als nou mesos naixeria un fill que portaria per nom En Jaume i seria el futur Rei de la Corona d’Aragó.
També es conta l’història que el nom d’En Jaume, es deu a que la seua mare va colocar dotze ciris encesos, cada un en el nom d’un dels Apòstols de Crist, i va fer la promesa de que el seu fill portaria el nom de l’apòstol de l’últim ciri que s’apagara. L’últim ciri en apagar-se fon el que portava el nom d’En Jaume i al seu fill li va posar el seu nom.
En Jaume i En Santiago són sinònims, abdós noms procedixen de l’hebreu Ya’koov (nom de l’apòstol de Crist), en llatí el nom de Ya’koov es va convertir en Sant-Iago i en provençal en Jacobus i Jaume.
A la seua mort ocorreguda en Alzira cami de Poblet, les seues despulles mortals varen ser traslladats a la Catedral de Valéncia on va ser sepultat en l’Altar Major. En 1278 el seu fill En Pere III va traslladar les despulles al Monasteri de Poblet, ya que era la seua voluntat descansar en Poblet.
Concha Higón Giner