Història d'una traïció

Pel partit popular

El 14 de juny del 2001 va ser una data transcendental per a la llengua valenciana. 20 anys despuix pocs la recordaran i molt pocs sabran lo que va succeir entre bastidors; per això mereix la pena recordar-ho.

En eixe matí el «gabinet» encarregat de consensuar una llista de 21 acadèmics per a la ya llargamente creada Acadèmia Valenciana de la Llengua. Despuix de molts, llarcs i enrevesados debats s’havia fixat una data per a compondre definitivament la tan palpejada llista d’acadèmics.

Per part del PP faltava completar un dels membres per a aplegar als onze que es va acordar concedir-li i es va poder salvar l’obstàcul gràcies a la pressió del grup de «tècnics» socialistes que varen propondre una persona de escasísima preparació llingüística i un nul perfil polític conegut: el militar retirat. Vicente Gascón Pelegri.

Admés este últim membre es va convocar als 11 «peperos» per a eixe mateix matí en la Generalitat. Alguns varen rebre la notificació per sorpresa, uns atres li l’havien «conquistat» temps arrere. Un dels «nous» va preguntar per la situació dels membres aportats pel PSOE i la contestació del president Zaplana va ser alguna cosa aixina: «Vosatres ya esteu confirmats, ells ya “se apañarán» i “se apañaron» despuix d’aliviar les tensions entre professors de l’Universitat i «amics» de Juan Ignacio Pla per una part i els presunts membres dels claustres de les facultats de Valéncia de Valéncia i Alacant.               

Ya de nit es va aplegar a l’acort i al matí següent la prensa donava els seus noms i feya una anticipada previsió: Hi havia 15 «catalanistes» i 6 valencianistes. Estos eren els vinculats en la RACV: Ramón Ferrer, Ramón Arnau, Artur Ahuir, Alfonso Vila, Vicente Gascón i el decà Xavier Casp, qui fins a l’últim moment s’estava negant a acceptar el compromés càrrec.   

Davant esta encertada suposició, el conseller Camps, que havia segut el cap visible de l’operació per part del PP, va contestar: «No passa res, tenim 11 vots i ells 10» Efectivament. Aixina es va posar en marcha, no sense tensions internes i externes, la nova AVLL i en més o menys dificultat es varen poder evitar els primers obstàculs. Pero pronte es varen comprovar les debilitats d’esta majoria: al poc temps va haver baixes per defunció: Ayza, Casp, Gascón i poc més tarde R. Arnau, que no varen anar «correctament» compensades en els nous elegits.

En estos canvis ya va haver enorme dificultat a l’hora d’ajustar el Diccionari -primera obra important- i per a resoldre els texts del Missal Valencià, pràcticament finalisat en 2005; pero encara no aprovat en la seua totalitat; pero l’evidència del canvi al que va donar ales el conseller González Pons, es va donar en el dictamen/acorde hipòcritament anunciat com a unànim el 9 de febrer del 2005 sobre la «DENOMINACIÓ I ENTITAT DEL VALENCIÀ»

I vaig quedar tremendament adolit per l’estratègia, consentida, d’aprofitar la seua inoportuna absència (anar al servici, que estava en una atra planta) per a alcançar l’acort, i he deixat en atres ocasions, constància de l’incomprensible canvi ocorregut en els dies anteriors, especialment perque s’havia pres la decisió contrària en una reunió en el domicili d’un dels acadèmics.

Poc més tart aplegava a la presidència l’encara acadèmic de la RACV, Ramón Ferrer. Nos conten que va caldre aplegar a una tercera votació per a que per un només vot vencera al seu oponent Josep Palomero, un destacat socialiste que tenia un ampli currículum com a catedràtic de valencià i distinguits servicis en càrrecs relatius a esta temàtica.

Les antecedents baixes per defunció i la crisis interna posterior a este nomenament, va desarmar totalment la presència del grup valencianiste i va propiciar un acostament cap al Institut d’Estudis Català, dur enemic de l’AVLL durant estos primers anys.

Es va intentar també un acostament a la RACV durant el decanat de Federico Martínez Roda; pero la no continuïtat d’este al front de l’entitat, va accentuar l’iniciat acostament als catalans, aprofitant també la cessació de l’enfrontament en el IEC.

En juny del 2016 es va produir la primera renovació estatutària de l’Acadèmia. Per raons conjunturals només es varen vore obligats a cessar dos acadèmics; pero hi havia cinc vacants prèvies que també es devien cobrir. I no només es va completar el cupo en sèt reconeguts personages de l’àmbit universitari i cultural català, sino que inclús el president «va fichar», personalment, al representant -president- de l’entitat pancatalanista més important: «Acció Cultural del PV» i persona clau per a estretir més els llaços en les entitats catalanes.

És llògic que en una Junta de Govern totalment «anti valenciana» i en una base econòmica molt folgada, l’actuació de la «antiga» AVL poguera sostindre diverses activitats «socials» per a mantindre i aumentar el seu prestigi i accentuar el seu acostament als nous amics catalans, en els que va haver freqüents «intercanvis» fins a aplegar a la firma de l’acort

Este acort, refrendat en un ple el 31 de giner del 2020, encara que firmat prou més vesprada, va ser votat favorablement -segons va informar la prensa- per 16 acadèmics, un atre es va abstindre i quatre ho varen rebujar. La sòrt estava tirada, la llengua -el nostre valencià- quedava totalment en mans dels representants catalanistes.

La prensa va obviar estos acorts; pero si es va filtrar el contingut de mon «vot particular». Llavors Lo Rat Penat va assumir mon plantejaments per a iniciar una acció judicial, en el soport del partit Ciutadans, del que en estos moments encara es desconeix el seu desenllaç.

Rebut de manera anònima

NOTICIAS

Actualidad

La EMT, ese pozo sin fondo.

La EMT, ése pozo sin fondo. Se supone que cuando alguien decide dedicarse a la política, es porque se encuentra capacitado para gestionar el dinero

Leer Mas»

La bienal del pensamiento 2022

La Bienal del Pensamiento 2022 Mas de 100.000€, será la cantidad que desembolse el Ayuntamiento para la celebración de la Bienal de Pensamiento catalanista 2022.

Leer Mas»

Patronato de Deportes de Castelló

Catastrofico informe de dación de cuentas presentado este martes ante la Junta Rectora por el gerente del Patronato Municipal de Deportes de Castelló A partir

Leer Mas»

Por fin un partido que te representa

Somos un partido 100% Comunidad Valenciana, nos gustaría ser los verdaderos representantes de todos los ciudadanos de nuestra comunidad, sin injerencias externas.