La nit de la Verge

LA DESCOBERTA ¿Sabeu eixa sensació de quan vas a trobar-te en algú que vols?

Puix eixa sensació és generalisada en totes i cada una de les persones que la matinada del dissabte al dumenge passat es dirigien cap a la Basílica.

De poblacions propenques i no tant al Cap i Casal apleguen centenars de persones de totes les edats. En una única ilusió retrobar-se en la nostra Verge. És tanta la devoció, que despuix de recórrer uns quants quilómetros encara en aplegar a la Basílica cal esperar a que òbriguen les seues portes. L’espera i llargues coes en ple carrer són d’un sabor agradable. Tots tenim el mateix fi i això junt a algun càntic cap a la nostra patrona ( que segur des de dins nos sent) fa que les 4 hores d’espera siguen més soportables. Encara que caldria destacar que entre tots els allí presents i algun que atre que s’acostava a saludar, hi havia una pregunta prou repetitiva: ¿ i el tapís de flors com es mereix la nostra patrona? ¿ per qué enguany no estava, i en el seu defecte han posat una cutre lona com si d’una pancarta anunciant un festival es tractara? Que indigne per a tal event. La gent descontenta per lo succeït i en paraules no molt favorables cap al nostre alcalde…
Aplega el moment d’obrir les portes de la Basílica, no totes s’òbrin al mateix temps disten uns segons d’unes a unes atres. Pero encara aixina tot lo món corre per a conseguir trobar el millor lloc en el millor àngul per a vore la nostra reina. Una volta tots dins aplega un dels moments més esperats i impressionants de la nit. Sense descans un darrere l’atre els cants, versos i declamació a la nostra mareta, encara coberta, és  digne de vore i presenciar. És emocionant escoltar les paraules que li dediquen a la nostra patrona. Totes i cada una d’elles en la nostra llengua, la llengua valenciana. Sense un segon en silenci fins que per fi aplega el moment pel que tots estem ací, la descoberta.

Baix un sense fi d’aplaudiments, emocions, a on la paraula que més se sentia era ¡guapa! descobrixen a nostra tan volguda geperudeta. I és ahí quan tots busquem la seua mirada que junt a la nostra es  produïx eixa conexió que solament els devots sabem distinguir. I és ahí també quan infinitat de desijos, peticions, promeses invadixen tota la Basílica. Tots volem que nos escolte, que nos ajude, que nos ampare. Quants plors d’emoció s’escolten entorn i quantes cares de felicitat al vore-la. Perque ella també nos mira, ella nos reconeix a cada u de nosatres, nos cuida i no nos abandonarà jamai.
I segurament un desig molt recurrent haja segut que cuide la nostra terra, la nostra Valéncia volguda, la nostra llengua, les nostres costums que tant hui per hui nos fa falta. I una volta més complirà perque ella nos ampararà sempre. Gràcies mareta sempre baix ton mant.

icon About

Ampara-nos baix ton mant Vixca la mare de deu dels desamparats

Deja una respuesta