PACTE DE REUS.

El Pacte de Reus, va ser un acort polític firmat en 1996 entre Jordi Pujol, en representació de Convergència i Unió, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana representat per Eduardo Zaplana i Francisco Camps. En este pacte, Convergència i Unió es va comprometre a donar els seus vots al Partit Popular en el Congrés dels Diputats, a canvi de la creació d’un ent acadèmic en la Comunitat Valenciana que s’encarregara de regular la normativa de la llengua i a garantisar l’unitat d’esta. L’acort va ser redactat pel primer Conseller de Cultura d’Eduardo Zaplana Fernando Vilallonga i, a efectes pràctics, va supondre el final polític del conflicte llingüístic valencià. Va ser firmat en Reus en 1996 per Jordi Pujol —llavors president de la Generalitat de Catalunya—, Eduardo Zaplana —president de la Generalitat Valenciana— i Fernando Vilallonga. En paraules de Fernando Vilallonga en el diari Les Províncies: 

Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus.

Era una declaració de la posició del govern valencià sobre la política llingüística. I deixava clar que la denominació del valencià és valencià. Pero també que la lliteratura s’ensenyaria com a unitat que incloguera la Renaixença valenciana i també la catalana.

I que es mantindria l’estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat Despuix d’este pacte, Zaplana va oferir la creació d’una acadèmia llingüística que reconeguera l’unitat de la llengua com explica Jordi Pujol: Zaplana va dir que reconeixeria l’unitat de la llengua creant l’AVL i va complir.Temps despuix, i en virtut de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, es crea l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en l’aprovació de tots els grups parlamentaris de l’hemicicle valencià a excepció d’Unió Valenciana, que es va abstindre encara que inicialment, el 17 de setembre de 1997 votara a favor del dictamen de la llengua del Consell Valencià de Cultura que va donar orige a la creació de l’AV..

Una de les conseqüències immediates va ser la deslegitimizació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, entitat partidària de la secessió llingüística entre el valencià i el català. L’AVL va confirmar la vigència i continuïtat de la normativa anterior de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, que des de 1982 havia eixercit com l’ent normativizador del valencià.

L’AVL aprova que el valencià és la llengua que compartim en Catalunya i Balears.

L’entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a designar esta llengua: la de valencià i la de català».L’AVL va aplegar a este acort el 9 de febrer de 2005, un més en acabant de que el portaveu del Govern Valencià, Esteban González Pons, es reunira en casa del polític demòcrata cristià català Joan Rigol, en Barcelona, concretament el 8 de giner de 2005, en Ernest Maragall —germà de Pascual Maragall— i Josep Bargalló, número dos d’Esquerra Republicana de Catalunya, reunió en la que es varen assentar les bases del pacte que s’aprovaria un més despuix per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que unifica filològica i denominativament el valencià i català i que va propiciar que el català tinguera el seu reconeiximent llegal per primera volta en la Comunitat Valenciana.

Els grups regionalistes encapçalats per Coalició Valenciana varen organisar concentracions i movilisacions de protesta senyalant a Esteban González Pons com l’autèntic responsable d’esta «cessió» davant Catalunya i autor polític de l’oficialisació del català en Valéncia.

 
 
 
 
 
 
 
 

Concha Higón Giner

1 2 29 30