Poc a poc com si d’una margarita es tractara, van apareixent en l’Ajuntament de Valéncia casos de dubtosa pràctica, no puc cridar-ho corrupció perque és políticament incorrecte.

Val que temps arrere l’anterior partit, es va vore envolt en numerós escàndals a cual més vergonyós que l’atre, pero estos ho varen criticar fins a la sacietat i varen jurar pels flares descalzos que ells eren purs, que no ficarien la mà en la caixa i no colocarien a ningú a dit.

Pero de lo que es parla es peca i ací estem cada dia ixen casos nous, denúncies per amiguismo i contractes a dit com a bolets. Tot això permés per lleis creades per a que alguns li’l porten calentito dins de la llegalitat.

Vivim en un somi democràtic que no és real, governats per funcionaris i cacics en mas, el poble observa sorprés el devindre dels acontenyiments com si d’una película de lladres es tractara.

Tu pagues i ells cada dia més rics i sí, tenim part de culpa perque som permissius, enroscados en una obediència cega al vot dels nostres, part de la societat no exigix res calla i justifica lo que sap que no té justificació cap.

Nos furten, cal dir-ho alt i clar fins que la ment ho assimile, morralla de polítics sense preparació alguna i sense experiència aprofiten la mínima per a reblir els seus contes corrents i donar-se una vida de luxos a costa del nostre sacrifici.

I no em servix l’excusa de que el poble els ha votat, no el poble no vota a corruptes, demagogos i lladres, no a lo manco a priori. Pero en el temps els que venien a salvar-nos nos afonen en més misèria, nos ofeguen, nos menten pensant que som idiotes i que engolirem lo que faça falta. I tenen part de raó, a pesar de tot hi ha ciutadans que tornen a votar-los perque odien als demés partits i preferixen que els furte i martafalle el ya conegut.

Davant este panorama desolador, de vots viscerals, el futur es presenta molt negre, en una joventut dormida o a lo seu, sense capacitat de reacció, les ciutats es moren llentament i sense remei.

Cada grup polític ix del càrrec públic molt més ric i en més propietats, són la “nova casta” en este cas comunistes i ací està la paradoxa o no, d’esta ideologia tan acceptada, el poble no tindrà res perque ho tindrem nosatres.

No obstant, hi ha ferramentes per a frenar a esta gent i els seus malifets, encara que una volta més, la llei en un nou regrés de femella els ampara i protegix.

Chiquetes abusades, contractes a dit, prevaricació tot això es diluïx entre entramats llegals i triquiñueles burocràtiques, mentres el temps passa i els casos, alguns prescriuen.

El pa i circ seguix funcionant molt be, nos entretenen en cortines de fum per a que no vejam les seues maldats cada volta més grans i descarades. Planten un pedrusco, posen *maceteros, pengen pancartes, nos humilien, mentres riuen en els seus despachos.

Capacitat nula de reacció d’uns ciutadans anestesiats, atontados, preocupats per chorraes televisives i adormecidos en el somi dels justs.

Societat malalta i còmpliç d’una degeneració que amenaça en fer-nos desaparéixer com a poble i que algú vingut de fòra nos conquiste sense a penes resistència. Els grans imperis desapareixen perque van perdent valors substituïts moltes voltes per depravació, el que aplega es troba cigarres i no formigues i aixina és fàcil véncer.

Encara estem a temps de reaccionar i si hi ha corrupció denunciar-la fins que el corrupte pague pels seus malifets. Tot està en les nostres mans, solament que encara no ho sabem, quan sigam capaces de comprendre conseguirem grans alvanços.

Per a això necessitem educació, educació i educació pedra clau on es recolza la Humanitat per a seguir subsistint, cavall de batalla que nos permeta ser lo que volem ser, un gran poble.