Diseño sin título - 2021-08-01T192103.203
CAVALLER

CAVALLER

Historia y Tradiciones

Regne de Valéncia

Compartir el comunicado en redes

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email

Gracies als furs concedits per Jaume I, el Regne de Valéncia fon totalment independent de la Corona d’Arago.

Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren «mossaraps» valencians que fugits temps arrere de l’invasio musulmana cap a territoris mes al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d’orige, reintroduciendo la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels «mossaraps de llengua» (cristians o no) que havien permanecido en la zona.


El desinterés catala per la reconquista de Valéncia s’evidencia pels resultats dels llamamientos del rei per a les successives expedicions, pero te una justificacio: els catalans no podien vore a Valéncia com una prolongacio de la seua propi territori perque fins el segle XIV les terres al sur de l’Ebro (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d’Arago, no del comtat de Barcelona ni de ningun atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d’Azagra o Blasco d’Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendencia particularista, assumiria el proyecte molt tardanament.


En la primera aplegada dels conquistadors, el professor Ubieto considera que un 51% serien aragonesos, un 12% catalans i els atres 37% navarresos, provençals, castellans, etc… El total de repoblaments durant l’edat mija, apenes aumentaren el 5% (segons Ampar Cabanes) de la poblacio total del Regne de Valéncia.


En el llibre d’Antoni Ubieto, que estudia el «llibre del Repartiment» i el «llibre dela Avehinaments», demuesta que els repobladors vinguts de la «Marca Hispanica Catalana» son escasos (1’2% en 1387, 4’2% en 1401 i 2’5% en 1475) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon minima. [Romanç Valencià] . Pero ademes molts d’estos repobladors estes eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressio demografica, el desarrelament i l’escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu romanç valencià.


Aixo aclariria per que l’idioma Valencià actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el «Catala oriental» parlat en la «Catalunya Vella». Existixen evidencies que apunten a que l’idioma Valencià i «Catala oriental» ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la «reconquista».


En concret l’assunt se clarifica a l’estudiar el cas de la llengua Balear, la qual posseix certes caracteristiques similars a les del «Catala oriental», al mateix temps que presenta l’esqueixe particular de «parlar salat» de manera generalisada en totes les illes de l’historic Regne de Mallorca.


Durant l’Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne.


No se pot negar cert paregut de l’idioma Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valencia. Ademes, a l’hora d’explicar els pareguts entre l’idioma Valencià i el Català s’ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la peninsula en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un «Sigle d’Or» lliterari (en idioma Valencià i anterior al Castella). L’esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d’estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i mes encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l’idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta mes paregut a la Llengua Valenciana.


Despres de l’abolicio dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l’idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d’atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d’expressio natural del poble valencià. I ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la proteccio, l’us i el nom que com idioma unic i independent se mereix.

Conoce el equipo
Canal de actualidad Lo Nostre

COLABORA

Si quieres colaborar en este proyecto contacta con nosotros y nos pondremos en contacto contigo.

¿Y tú eres de los Nuestros?

Conoce nuestro proyecto y colabora con nosotros.

¿Te gustaría asistir a nuestra puesta de largo ante la sociedad de nuestra Comunidad Valenciana?

Para poder asistir a nuestra presentación deberás estar registrado como Simpatizante o Afiliado.

Por motivos de seguridad y medidas COVID, para asistir deberás estar inscrito en la lista en la puerta de entrada tu nombre apellidos y el número de invitados que te van a acompañar. 

Por fin un partido que te representa

Somos un partido 100% Comunidad Valenciana, nos gustaría ser los verdaderos representantes de todos los ciudadanos de nuestra comunidad, sin injerencias externas.