SOR ISABEL DE VILLENA.

Historias del Antiguo Reino de Valencia

Sor Isabel de Villena, monja clarisa autora del VITA CHRISTI entre unes atres obres, fon una de les principals figures del SEGLE D’OR valencià

Elionor o Leonor Manuel de Villena naixqué en 1430 en Valéncia, ciutat en la que moriria per l’epidèmia de la pesta a l’edat de xixanta anys. Emparentada en les cases reals castellana i aragonesa, fon fruit dels amorius del marqués Enric de Villena i Vega -net d’Enric de Castella i tio del rei Joan II de Castella- en una dona de la Cort, pertanyent a l’alta noblea, de la que se desconeix el nom. Leonor quedà orfena de pare i possiblement de mare quan contava nomes quatre anys, fent-se carrec d’ella la seua cosina, la Reina Na Maria de Castella, esposa de El Magnanim, la qual, en el Palau Real de Valéncia, s’ocuparia de la seua educació i li procuraria una formació intelectual i religiosa com la d’una verdadera princesa, fins que compliria 15 anys.

A partir d’eixe moment (1445), Leonor, voluntariament i adoptant el nom de Isabel, ingressà en la Orde de les Franciscanes Menors de Santa Clara, que ocupaven el convent del Real Monasteri de la Santissima Trinitat, cenobi que en el patrocini de la reina Na Maria s’havia construit uns anys abans, Alli, darrere dels murs del convent, vixque una vida dedicada a la contemplació i a l’espiritualitat, la qual fara compatible i sera tan destacable cóm la que desenrollarà a nivell cultural. En el temps arribaria a ser l’abadesa del monasteri (1463), carrec que eixerci en eficàcia i responsabilitat i que ocuparia fins la seua mort. No només va preocupar-se de finalisar les obres del convent, sino que durant la seua governació sería fidel complidora de les normes de Santa Clara.

Sor Isabel fon una dona culta i inteligent que dedicà gran part del seu temps a la llectura i a l’escritura. Ad ella se li atribuixen, i aixina ho confirmen les cròniques, diferents tractats sobre la vida religiosa, d’entre els quals destaca una òbra mística, -Speculum Animae-, òbra perduda, de la qual l’última notícia que se té es de 1761.

El convent de la Trinitat gojava d’una important biblioteca -gran part dels fondos havien segut donats per Jaume Eixarch – i es convertí, gracies ad ella i a la Reina Na Maria, protectora d’este monasteri, en un punt cultural de referència. Són coneguts els debats lliteraris que mantingue en el mege de la Reina i del convent, Jaume Roig. També fon Sor Isabel objecte de dedicatoria d’òbres cóm – Lo Passi en cobles (1493).

 Entre les òbres que escrigue l’única que ha arribat fins als nostres dies es la -Vita Christi-. Óbra excepcional, no només per ser autora en aquella epoca una dona, sino per estar pensada per a les germanes clarises i també per a les dones lletrades i les feligreses que acodien al convent, puix, sent conscient Sor Isabel de la falta de cultura de moltes d’aquelles devotes dones, la seua narració de la vida de Crist doná una visio mes humana i próxima de l’história sagrada i posa emfasis en els personages femenins, per a lo qual no dubta en recórrer a texts apócrifos i uns atres alluntats de l’ortodòxia dels texts sagrats. La seua successora en el carrec. Aldonça de Montsoriu, ordenà la publicació -la primera edició- en 1497. Tingue l’acceptació, ya des del primer moment, de molts homens, intelectuals i escritors.

 Obra indispensable del Segle d’Or valencià, l’intenció doctrinal que comporta no lleva per a que siga considerada un extraordinari monument lliterari escrit en llengua valenciana, en el qual molts estudiosos han vist reminiscencies feministes perque hi ha un enaltiment de la figura de la dona, de la seua dignitat com a persona.

 Sor Isabel de Villena, dona alvançada a la seua época, culta i inteligent, de personalitat excepcional, tingue l’oportunitat, i pogue, en les seues aptituts, desenrollar tant la faceta religiosa com l’intelectual i lliteraria que la portarien a ocupar un lloc privilegiat en l’epoca del seu temps, en un món plenament masculi com era el del segle XV. Figura senyera en l’univers lliterari i en l’história general del Regne de Valéncia.

 
Xàbia -Marina Alta- Ahir, dia 25 d'agost, es va celebrar una trobada en la localitat de Xàbia, Marina Alta, on vàrem tindre l'oportunitat de compartirLeer Mas
Parlem del Cotonet i de la problemàtica del Sector Agrícola en la Comunitat Valenciana. Visita a Nules Castellón "Los devastadores problemas del Cotonet"El pasado martesLeer Mas
Lonostrecv ¿POR QUÉ LO NOSTRE? ¿POR QUÉ LO NOSTRE? ES EL MOMENTO DE UNIR A TODOS LOS VALENCIANOS Es el moment de “LO NOSTRE”, canviem perLeer Mas
La EMT, ése pozo sin fondo. Se supone que cuando alguien decide dedicarse a la política, es porque se encuentra capacitado para gestionar el dineroLeer Mas
La Bienal del Pensamiento 2022 Mas de 100.000€, será la cantidad que desembolse el Ayuntamiento para la celebración de la Bienal de Pensamiento catalanista 2022.ElLeer Mas
Felicitación aniversario Desde lo Nostre Castellón, hoy sin duda queremos felicitar al C.D. CASTELLON, ya que fue fundado el 20 de Julio de 1922, porLeer Mas
Catastrofico informe de dación de cuentas presentado este martes ante la Junta Rectora por el gerente del Patronato Municipal de Deportes de Castelló A partirLeer Mas
SENTIMENTS ENFRONTATS Alegria i tristea tot en un mateix sentiment, aixina se sent un pare, aixina em sentí yo fa a penes uns dies.¿Recordeu laLeer Mas
LA COMUNIDAD VALENCIANA, ABANDONADA A SU SUERTE. Como en la película de 1995, dirigida por Joseph Dougherty, “abandonada a su suerte”, nuestros dirigentes políticos autonómicosLeer Mas
1 2 44 45