“Els valencians parlem català perquè el Regne de Valéncia va ser repoblat per catalanes”

Davant d’esta falsa afirmació Catalunya ha ocultat, modificat i destruït documents en el fet d’ocultar les seues carències històriques i engranar i posar en marcha el seu ingent i costosa maquinària nacionalista. Partint de la base que els valencians parlem català des del sigle XIII, tots els nostres escritors, tota la nostra cultura, totes les nostres tradicions, tota la nostra gastronomia se la poden atribuir com seua per a així ocultar les seues carències culturals sigles arrere.

No cal oblidar que el català naix com a idioma oficialment a finals del sigle XIX i principi del XX (1906), de mans del químic Pompeu Fabra qui, usant com a base el dialecte barceloní va crear un idioma de laboratori que s’ha fet buit en els nostres dies gràcies a l’incipient poder polític i econòmic que des del sigle XIX ha conseguit Catalunya gràcies a la revolució industrial. 

Cal senyalar que un dels escritors mes insignes i vanagloriats pel nacionalisme català no es cridava realment Ramon Llull, nom en que el nacionalisme català ha pretés catalanisar a eixe clergue, sino Raimundo Lulio, en una atra curiosa excepció, realment no era català, sino mallorquí. 

“TAL ÉS L’ABSURD REGNANT ENTRE ELS NACIONALISTES CATALANS QUE ÉS FREQÜENT TROBAR PER INTERNET ENTRADES TAN CURIOSES COM ESTA: “RAMON LLULL O RAIMON LLULL, TAMBÉ CRIDAT RAIMUNDO LULIO (ESPANYOLISACIÓ DEL SEU NOM EN CATALÀ) “.

L’avarícia nacionalista catalanista ha provocat un dels capítuls mes bascosos en els archius de la Corona d’Aragó, ubicats en Catalunya. Ella ha segut testimoni d’una de les falsificacions mes bascoses que un català ha fet sobre un llibre en el qual s’anotaven tots els assentaments de gent d’atres regions en el Regne de Valéncia després de la Reconquista, el Llibre del Repartiment. Eixe infame falsificador es cridava Prospere de Bofarull i va modificar i va rallar assents de famílies d’atres regions que es van assentar en el Regne de Valéncia en l’únic objectiu que els repobladors catalans foren majoria respecte a atres vinguts d’Aragó, Navarra i Castella.

Per  acabar en esta apreciació a manera d’introducció, cal senyalar que Catalunya no existia com a tal en el moment de la Repoblació, per tant, les poques persones del nort que es van allojar en el Regne de Valéncia, ni eren catalans ni podrien parlar el català, per una qüestió òbvia.

El que ara és Catalunya era per aquells temps uns territoris biaixats, dividits majoritàriament per comtats i pertanyents a distints regnes, com al francés o aragonés, en una franja o terra de ningú nomenada Marca Hispànica. Eixa gent, si parlava en aquell temps alguna llengua o dialecte diferent del llatí o baix llatí, eixe no era un atre que el PROVENÇAL.

L’aportació de la colonisació àrap en el Regne de Valéncia va ser generalisadora de riquees i prosperitat durant sigles. Moltes de les tradicions, costums i gastronomia actuals tenen el seu orige en la pròspera colonisació àrap. Tot això va provocar que ya per l’any 1050, quasi 200 anys abans de la Reconquista, el Regne de Valéncia fòra un dels focs de cultura i comerç mes importants de tot el Mediterràneu. A arrils d’este comerç incessant en diverses cultures, entre elles la China, es va construir l’any 1056 la que va ser la primera fàbrica de paper no sols de la península sino de tota Europa en Xàtiva (Valéncia) . A penes 100 anys després, en el Regne de Valéncia es produïa un paper tan exquisit que exportava a tot lo món. En 1154, el geógraf àrap Al-Idrîsî va declarar sobre Xàtiva: “Se fabrica en ella un paper de que no es troba parangó en el món i que es coneix en Orient i Occident”.

Els anglesos eren uns dels comerciants mes freqüents en el Regne a la cerca del preat paper, i va ser tal la influència que este va tindre sobre la cultura anglesa que estos van adoptar per al seu idioma el nom que se li donava al dit objecte en el Regne de Valéncia, “paper”.

Per tant i sense por d’equivocar-nos, podem afirmar que la paraula anglesa “paper” ve de la paraula valenciana “paper” i el que és mes important, en una diferència de quasi 200 anys abans de la Reconquista cristiana, la qual cosa demostra que en el Regne de Valéncia es parlava valencià com a mínim 200 anys abans de de la Reconquista, desmontant en això les absurdes i manipulades teories catalanistes que un grapat d’hòmens d’un territori encara no cridat Catalunya van repoblar i van ensenyar a parlar a 150.000 valencians un idioma que no existia encara.